TARDOR interpreta el seu últim àlbum, el seu quart disc. Un crit de llibertat sense estridències, un gloriós anacronisme, una soledat multitudinària, un festival a la vora de l’abisme.
El Mal Pas és una manifestació radicalment lliure, un vers solt al pop actual que paradoxalment es reflecteix en referents no coetanis a la formació. Sona a Dire Straits, a Pink Floyd, a Michael Jackson, a Queen i, sobretot, a Springsteen i la E Street Band. Per trobar un espill contemporani on es vol reflectir TARDOR, hem de mirar a les nord-americanes Haim, un trio que ha aconseguit renovar la vigència d’aquella unió entre la guitarra elèctrica i el sintetitzador.
Del grup, quan s’esvaeix l’eco de ‘Patraix’, el seu disc més reputat, TARDOR decideix experimentar la independència crua. No un grup indie, l’etiqueta que hui només serveix per a identificar l’últim crit dels macrofestivals. L’elecció de TARDOR és una emancipació sense concessions: produir el seu material, refusar a un mànager i apartar-se de l’autopista sonora on circulen les bandes més reproduïdes a les llistes denominades alternatives. Esta carretera secundària condueix a ’El Mal Pas’. TARDOR torna amb un espectacle en directe produït i cuidat al mil·límetre per a l’ocasió