SAGUNT A ESCENA (T. Romà): EDUARDO GUERRERO

La millor victòria és véncer sense combatre, afirmava Sun Tzu, aqueix és l'escenari triat per Eduardo Guerrero per a posar en peus el seu reeixit espectacle, que porta el seu polisèmic cognom. El ballador se centra en la seua relació amb les dones -la seua mare, les seues mestres, els seus amants, les seues amigues-, en aqueix territori en el qual la sentimentalitat conviu amb la sensualitat però supera totes dues temperatures vitals, fins a trobar un pont entre gèneres anomenat persona. ‘Guerrero’ es converteix en una al·legoria de la seua concepció del món i de l'espectacle, amb un clar vencedor: l'Art flamenc.​