Madama Butterfly

13 de juny 2017
Gran retransmissió de l'Òpera de G. Puccini des del Palau Reial en el seu 200 anniversari
Imagen 1
​
L’AUTOR
La puixant personalitat creativa de Giacomo Puccini (1858-1924), en la que es combina un inqüestionable sentit dramàtic i una feliç assimilació dels diversos corrents estètiques sorgides en el canvi de segle, li va permetre evitar l’estancament en els turbulents i populars ambients veristes que afectara els músics italians de la seua generació, com Leoncavallo o Mascagni. Partint de tal corrent i adoptant alguns dels seus recursos, com la ubicació contemporània o el gran alé sentimental, és capaç d’extraure conseqüències de l’aclaparador llegat verdià i dels grans canvis per a convertir-se en autor d’obres mestres que es van guanyar tant el favor del públic com el respecte i l’admiració dels grans compositors del segle XX, incloent-hi als renovadors; baste recordar a Mahler, Ravel o Schönberg. Ja en una de les pàgines de La bohème Puccini va escriure “Contra tot i contra tots, compondre òperes amb melodies!”, i eixe afany per una expressivitat melòdica, que s’ajustara en tot moment a l’àmplia gamma emotiva dels seus personatges i a l’esdevindre de l’acció, constituïx una dels seus senyals distintives, des de les matisades atmosferes de la ja citada, a la retòrica passional de Tosca, el refinat exotisme de  Senyora Burttefly, l’amarg realisme de Il tabarro, l’agilitat de Gianni Schichi o l’opulència tímbrica de Turandot.
L’OBRA
 
Tosca i Madama Butterfly, desemboquen en el mateix tràgic final, el suïcidi de la protagonista;  coincidència argumental de dos òperes que ocupen un lloc consecutiu en el catàleg de Puccini –quatre anys transcorren entre els seus dos estrenes, succeïts en 1900 i 1904 respectivament. -, i que no obstant això no fa sinó donar compte de l’enorme afany de renovació estilística que va guiar la seua trajectòria creativa.   
 
ARGUMENT
ACTE I
Un tossal des de la que s’albira la ciutat i el port de Nagasaki. Pinkerton, tinent de la marina nord-americana, hi ha negociat amb el matrimonier japonés Goro la seua boda amb Cio-Cio-San, també coneguda com Butterfly. La boda està a punt de celebrar-se. Goro ensenya a Pinkerton la casa que està inclosa en el contracte de matrimoni i li presenta als seus futurs servents, entre els quals es troba Suzuki, la donzella de Butterfly. Apareix llavors Sharpless, el Cònsol americà, amb qui Pinkerton ha travat amistat. Mentres brinden per Amèrica, Sharpless li pregunta si està realment enamorat de Butterfly. Pinkerton respon que no està segur dels seus sentiments, però que crema en desitjos de fer-la seua a qualsevol preu. Sharpless, temorós del dany emocional que Butterfly puga patir, aconsella a Pinkerton que no es prenga a broma el seu matrimoni, però este només pensa ja en la nit de bodes i constreny a Goro perquè vaja a la cerca de la nóvia.  
ACTE II
Fa tres anys que Pinkerton va deixar Nagasaki. Butterfly i Suzuki viuen esperant el seu retorn. Suzuki, que ha perdut l’esperança i sap que quasi no els queda ja diners, resa tristament, però Butterfly es nega a creure que Pinkerton l’ha abandonat i, convençuda del seu retorn, fa veure Suzuki com serà el dia en què ell torne a casa.
Sharpless, que arriba acompanyat de Goro, comunica a Butterfly que ha rebut una carta de Pinkerton anunciant el seu retorn. La desbordant alegria de la japonesa impedix a Sharpless comptar-li el verdader motiu de la seua volta. Goro, que durant els últims mesos ha intentat tornar a casar-la, anuncia l’arribada d’un dels pretendents, l’adinerat Yamadori, però Butterfly, exultant per la tornada de Pinkerton, ho rebutja definitivament. Sharpless intenta llegir-li la resta de la carta i fer-li veure que és possible que el seu marit no vinga amb intencions de quedar-se. Ella admet que llavors hauria de triar entre tornar a convertir-se en geisha o llevar-se la vida, però està convençuda de que canviarà d’idea quan veja el fill que van concebre junts. Sharpless, desmoralitzat i entristit, abandona la casa prometent comunicar a Pinkerton l’existència del xiquet. Sona el canó del port que anuncia l’arribada d’un nou barco. Butterfly, molt nerviosa, comprova des de lluny amb Suzuki que és el del seu marit i, anticipant la seua arribada, s’afanya a guarnir amb flors tota la casa i a vestir-se amb el trage de nóvia. Després vist al xiquet i l’assenta al seu costat, junt amb Suzuki, perquè veja arribar a son pare. Cau la nit. Comença una llarga espera.
 
ACTE III
Es fa de dia. Suzuki i el xiquet s’han quedat dormits. Butterfly ha passat la nit esperant. Suzuki es desperta i, assegurant-li que la despertarà en quant Pinkerton arribe, convenç a Butterfly perquè es gite i descanse. Quan Pinkerton apareix acompanyat de Sharpless, el goig de Suzuki es convertix en tristesa: Pinkerton s’ha casat amb una americana i ve per a emportar-se al xiquet al seu país. Avergonyit per la seua falta de valor i per la fidelitat que la seua dona japonesa li ha demostrat, abandona la casa encomanant a Suzuki la dolorosa tasca de fer saber la veritat a Butterfly quan desperte. Esglaiada, però mantenint la dignitat, Butterfly consent a entregar el xiquet a Pinkerton amb una sola condició: que siga ell qui vinga en persona a arreplegar-ho. Sharpless part a la cerca de Pinkerton mentres Butterfly decidix llevar-se la vida amb el mateix ganivet amb què es va suïcidar son pare. Despedint-se tendrament del seu fill, es retira darrere d’un biombo i es travessa la gola. Mentres s’arrossega agonitzant cap al xiquet per a besar-lo per última vegada, arriben Pinkerton i Sharpless. Butterfly estén el seu braç cap al xiquet i mor. Pinkerton cau de genolls al seu costat. Sharpless agafa al xicotet i l’abraça.
 

Mostrar més