En Zuipaqui, Harmonia del Parnàs aborda una proposta mestissa, acostant-se a unes fonts resultants de l'encreuament de varies cultures, davant la qual cal tindre molt present que la música no va començar a Amèrica amb l'arribada del conqueridor, sinó que, quan éste intenta imposar la seua, el resultat acaba per mesclar-se amb una tradició molt arrelada en la que la percussió, la veu i els instruments de vent seran els grans protagonistes.