Exposició: Història del Còmic

LAMBERTO ORTIZ
Imagen 1
 
 En els difícils anys de la Postguerra, anys de misèria i privacions,  ens entreteníem amb la lectura de xicotetes revistes que anomenàvem còmics. N’hi havia d’humor, de fades i d’aventures. Era el “cine dels pobres”. Estaven les aventures de Roberto Alcázar i El Guerrero del Antifaz, El Capitán Trueno. El romanticisme de Mariló, Florita, Azucena. L’humor de La risa de Jaimito, TBO, Pulgarcito, Pumby, etc., ens evadíem i somiàvem amb mons plens d’aventures: guerrers, viatgers de l’espai, detectius, prínceps i fades i ens réiem amb còmics humorístics. Començàvem a creure en un món millor on la justícia sempre vencia, i on els roïns pagaven per la seua maldat.