COR SECRET A VEUS

El valencià Vicente Pitarch va nàixer en Sant Mateu (Castelló) en 1823 en el si d’una família de músics i rep de són pare els primeres ensenyances musicals que li porten a ser anomenat als 16 anys organista de l’Església Arxiprestal de Sant Mateu. Als 18 anys és marxa a Li Puy (França), cridat pel seu germà Antonio, acabat d’anomenar organista de la catedral d’esta ciutat, on contínua estudiant música amb ell durant dos anys. D’allí viatja a París per a ampliar els seus estudis musicals amb Henri Herz, un dels millors professors de piano del moment, i de violí amb el violinista Tengri. Durant uns anys recorre França donant concerts i component, tant obres per a piano com orquestrals com una Gran Missa interpretada durant la inauguració de la immensa estàtua de Nôtre-Dame de França, en Le Puy, que va comptar amb la presència de Napoleó III i de la seua esposa Mª Eugenia de Montijo.

De volta a Espanya és va casar amb la saguntina Rosa Burcet i és anomenat organista de l’església dels Sants Joans de València però no va tardar a establir-se a Sagunt prenent part molt activa en la música d’esta ciutat. En 1893, se li homenatja a Sagunt interpretant la seua Gran Missa i, segons la crònica del Butlletí Musical de València, també és canta una part del seu Stabat mater compost uns anys abans, en 1885. Poc de temps després, perd la vista i en 1910 mor als 87 anys i és soterrat a Sagunt.

El seu Stabat mater s’ha pogut recuperar gràcies a què l’esborrany manuscrit s’ha conservat encara que va resultar difícil de llegir per culpa de les esborradures i esborralls. No va ser fàcil saber què era el que hi havia davall dels taquets de tinta i correccions i anotacions al llapis que a penis és veien però que podien ser vàlides. No obstant això, el fet de comptar amb dos professionals com Sergi Bosch i Óscar Campos, mes que facilitar la taverna, realment és que l’han fet possible. El primer, com director coral i professor de cant, centrat sobretot en la part vocal i el segon, com a professor de piano i expert en escriptura antiantiga, verificant la part pianística.