Un dia en aquell poble, de sobte i sense saber com, va començar a ploure… Però no era una pluja com la que nosaltres coneguem… Del cel no feien més que caure barrets, barrets de tot tipus, amb infinitat de colors i grandàries…
D’aquell fet ens van quedar uns quants barrets, barrets dels que no eixen conills, però sí històries, músiques i cançons, un poc de somni i un poc de joc.