![]()
Els seguidors de Blasco Ibáñez podran gaudir de la figura d'este magnífic escriptor i conéixer-lo més profundament gràcies a l'exposició ‘Blasco Ibáñez i el Rostre de les Lletres’, que es podrà visitar en el Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt fins al 3 de març.
La mostra, que s’inaugura este dijous, està organitzada pel departament de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt junt al Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i està emmarcada dins de la Capitalitat Cultural de la ciutat. Amb motiu de la commemoració del 150 aniversari del naixement del literat valencià, l'exposició ha recorregut sis localitats de Castelló i València fins a arribar a Sagunt.
El regidor de Cultura, José Manuel Tarazona, ha declarat que “gràcies al Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i a la nostra Capital Cultural podem gaudir d'una nova exposició dedicada a un dels pensadors, escriptors i polítics valencians més destacats del segle XX. Es tracta d'una exposició didàctica que contextualitza l'escriptor, la seua obra i el seu pensament en un moment històric; Vicente Blasco Ibáñez és un escriptor universal que va tindre referenciat també a Sagunt en obres com ‘Sónnica la cortesana’ o en alguns dels seus contes. Convide a tots a veure-la”.
Per la seua banda, el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha destacat “l'aposta que estem realitzant amb esta i amb altres exposicions com les de la ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ per donar suport a les ciutats que ostenten la capitalitat cultural valenciana, com Sagunt i Potries, reconeixent el seu compromís amb la cultura com a motor de canvi social i de foment de la participació ciutadana”.
Composta per 48 fotografies ‘Blasco Ibáñez i el Rostre de les Lletres’ vol mostrar la imatge del gran escriptor valencià, al costat dels més notables escriptors espanyols del seu temps. Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, França, 1928), va ser el més important escriptor valencià i el més universalment reconegut. Ja en els dies finals del segle XIX, quan no havia fet encara els 30 anys, era una figura enormement popular i volguda, a la qual seguien les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos. El “blasquisme” va contagiar a les classes treballadores del mar i de l’horta l’afició pel saber, per conéixer els avanços que sorgien, en les quatre cantonades del món.
Les fotografies d’esta exposició ens mostren Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i orador, des de les seues primeres estades en la presó valenciana de Sant Gregori, fins al retorn de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República i pel fervor dels seus paisans.
De gran interés és també la fotografia de l'arribada de Blasco Ibáñez a l'Argentina, en 1910. Es diu que van anar a rebre’l més de 100.000 persones. Quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les seues primeres fotografies al país.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció d’excel·lents retrats de grans escriptors espanyols que van coincidir amb ell en el seu pas per la vida. Fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir la persona que hi ha darrere del reconegut personatge. Així es pot veure Emilia Pardo Bazán amb el seu gat, als salons de la seua casa madrilenya al carrer Princesa, en la qual rebia a tot Madrid de la societat i de la cultura, en 1910; José Echegaray a la seua arribada al Palau Reial per a una sessió de consultes amb el Rei Alfons XIII (cap a 1905); Benito Pérez Galdós llegint galerades del seu discurs d’ingrés en l’Acadèmia Espanyola, el 6 de febrer de 1897; o Joaquín Sorolla retratant Jacinto Benavente en 1917, al seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
L’exposició és el resultat de més de 20 anys de recerca en desenes d’arxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedixen de diferents institucions com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Valenciana, l’Arxiu Històric Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega i Gasset-Gregorio Marañón, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, o la Biblioteca del Congrés de Washington.
